historias que inspiran

Histories que inspiren: Camí del mar de Manel Codina i Lluís Cerarols.

Sóc conscient que potser aquesta obra cau una micona lluny de la meva temàtica predilecta. Però com vaig indicar en el vídeo de la presentació, té el valor afegit de pertànyer a un home que va aconseguir que aproves filosofia. En conseqüència, us presento: Camí del mar.

Copia de NeimhaimLos hijos de la nieve y la tormenta (5).png

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana. La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.

1. Filosofia per idiotes

Sonarà molt malament, però si vols poder deixar anar parrafades profundes davant un col·lega sense llegir-te un totxo infumable és el teu llibre. Un llibre destinat a gent del dia a dia, que vol pensar una estoneta.

Us ho dic amb sinceritat, jo era una d’elles que li donava pal només de pensar a llegir cosa similar. Però en contra els meus prejudicis he arribat fins i tot a gaudir-lo. I en més d’un capítol m’he quedat parada al final, mirant a l’infinit i dient: guau.

2. Dues dones, una conversa

El que més he apreciat del llibre no és la seva lírica, o els missatges que transmetia. Sinó que sabien quan tallar la xerrameca. Està fet en forma de diàleg entre dues dones de diferents generacions. A això s’afegeix que tallin els diàlegs en el moment just per no fer-los massa llargs, i que de tant en tant facin petits resums (per recordar-se a elles mateixes, i als lectors ja de pas).

3. Prendre’s la vida amb calma

És probablement el missatge principal de la història. Que la gent d’avui dia està molt atabalada, i com prendre’s les coses amb filosofia, relativitzar pot ajudar-nos a gaudir més. M’he sentit identificada en les preses de la protagonista, i el missatge de parar-se a gaudir les petites coses m’ha arribat a l’ànima.

Coses a millorar

-1. Ela dialegs

Ja ho sé que els he posat com a cosa bona, però es tracta d’una arma de doble fil. Perquè al mateix temps que donen dinamisme el que, dic jo, seria un conyes, també semblen antinaturals en algunes parts.

A veure, que ningú en el seu judici diria alguna cosa com: ne’m a seure’ns aquí. Oh! Que bé s’hi està! Quina alegria els ocellets i les floretes, que maco està el cel. No et plena de serenor companya meva? i reflexions similars.

Moments que em treien de la història, perquè em deia: Vinga ja!

I si voleu llegir relats en català gratis, aquí en teniu un.

gratis (4)
Gratis a Lektu!
Anuncios

Un comentario sobre “Histories que inspiren: Camí del mar de Manel Codina i Lluís Cerarols.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s