historias que inspiran

#Historiasqueinspiran: La revolución feminista geek

Por fin termino el mes de Kameron Hurley, con una reseña para finales de marzo. Y es un ensayo que he escuchado en audiolibro.

36522751._SX318_ (1)La revolución feminista geek” es una colección de ensayos de Kameron Hurley sobre feminismo, la cultura, experiencias personales, las relaciones de poder o las redes sociales. Comprende numerosas entradas de su blog, así como ensayos escritos específicamente para este libro.

Con un estilo beligerante y directo, al tiempo que cuidadosamente elaborado, reflexiona sobre cuestiones como la lucha contra la invisibilización de las mujeres, la perseverancia necesaria para progresar como escritora, la importancia del cambio cultural… que encuentran eco en muchas personas, interesadas o no en la cultura geek. Su escritura elocuente, provocadora y brutalmente honesta es universal.

1. La vida de la autora

Hay algo refrescante en oír como Kameron fracasó, como la rechazaron, como necesito que sus padres la vinieran a buscar porque estaba casi arruinad (happened to me once) y aun así consiguió alcanzar al fama de los escritores con premios tan importantes como los Hugo o Nebula a sus espaldas.

Son cosas que no se pueden encontrar en su biografía, sobre su experiencia con novios y novias, y sus diferentes trabajos en marketing, que ayudan a humanizar a una autora.

2. Las técnicas de marketing

Creo que nadie antes me lo había explicado mejor: la gente no quiere spam, lo ignoraran, pero si prestaran atención a una historia. Los clientes quieren una historia.

En unos de sus ensayos, habla sobre como enviar mail tras mail de oferta no servía para nada, hasta que no le dio una narrativa. Cosa muy importante para todos aquellos que siguen enviándome mensajes impersonales.

3. La lucha de las mujeres

Kameron viene de una familia matriarcal, y saca como temas de discusión muy a menudo el feminismo. Por algo el libro tiene el nombre que tiene supongo. De un lado recuerda que las mujeres si lucharon y formaron parte de la sociedad en el pasado, que las mujeres si fueron a la guerra y participaron en revoluciones, en contra de lo que se nos quiere hacer creer. Y que por consiguiente, deberían estar en libros sobre este respecto, para que así sean históricamente correctos.

Porque el 50% de la población son hombres, y no es posible considerar que las mujeres no tuvieron nada que ver en la historia.

4. El concepto de raza

Otro tema sobre el que discute Kameron es sobre crecer como mujer blanca. Comenta que allí donde se crío el 98% eran blancos, y que la primera vez que vio a un negro (siendo una niña) hizo el más absoluto ridículo. Después de empezar a vivir en Sud África, se dio cuenta de lo que debía de ser para muchos el ser el único negro, igual que ella era allí la chica blanca en una población 98% negra.

Reconoce su privilegio solo por el color de su piel, y reflexiona sobre las leyes que promueven aún los vecindarios 98% blancos en América.

5. Los trolls de internet

Otra de las guerras que vuelven a menudo durante el libro es como los trolls de internet pueden afectar a la comunidad de mujeres: como evitaron que los Hugo fueran más diversos, o como un solo hombre pudo arruinar la carrera de cientos de mujeres gamers…

Y como las mujeres pueden hacer que su voz se escuche también en los foros, y cambiar el dialogo a uno más inclusivo.

 

En resumen

Una de las cosas que más me han gustado es conocer la vida de Hurley, y ver como uno puede no tener la vida montada a los 21 años, como sentía yo que debía tener, y aún así hacerse un nombre eventualmente.
Me ha enseñado que del fracaso se aprende, y no hay vergüenza en admitirlo.
Y que las cosas que asumimos como ciertas y verdades no lo son, y que debemos luchar por cambiar el mundo, incluso si solo es a través de un relato.

 

 

gratis (1)

#UnAñodeAutoras·historias que inspiran

#Historiasqueinspiran: La brigada lluminosa

Arribo amb retard, perquè sinceramente m’ha costat molt de temps acabar aquest llibre, un mes i mig per ser exactes. No sé si es perquè no era el moment, o perquè hi havien tantes coses per reflexionar, que no podia llegir gaire d’una tirada.

Copia de NeimhaimLos hijos de la nieve y la tormenta (18)

 

La Brigada Lluminosa. Així és com els soldats que lluiten en la guerra contra Mart anomenen els que tornen… diferents. Tothom queda transformat pel que la corporació els ha de fer per convertir-los en llum. Els que sobreviuen aprenen a cenyir-se a les instruccions de la missió, passi el que passi realment durant el combat.

Dietz, que acaba d’arribar a la infanteria, comença a experimentar salts de combat que no coincideixen amb els de la seva secció. I els mals salts que fa expliquen una història de la guerra que no encaixa amb el que el comandament corporatiu vol fer creure a les tropes.

Viatges en el temps

Ja tinc un article fet només al voltant d’això. Però faig un petit resum, perquè tinc una amiga física d’aquesta superfan de l’accelerador de partícules.

170510-time-travel-mn-1150_62ae0216673fbd69cc88472ce207045d.fit-760w

Una cosa que m’agrada del plantejament de la Hurley, és que per poder viatjar a la velocitat de la llum, t’has de convertir en llum. Cosa que altres pelis/series/llibres com Star Wars ignoren. I és que si tens massa, com més ràpid vagis més pesaràs! Has de perdre la massa per poder anar a la velocitat de la llum, convertir-te en llum.

Neutralitat de genere

És una gran fita escriure un llibre sencer sense desvelar el gènere del/la protagonista. I més, de cara a una traducció a una llengua sense gènere neutre com és la nostra. No puc parlar gaire de la tècnica, perquè jo mateixa no sóc capaç d’aplicar-la. Sempre se m’escapa alguna cosa. Però un aplaudiment a la Hurley, i la seva traductora al català, Anna Listerri.

És una fantàstica manera de subvertir les expectatives. Si no saps quin és el seu gènere, el coneixes com un tu mateix, i no pots jutjar cap de les seves accions o decisions dins de les expectatives de cada gènere. Un gran exercici feminista, per a qui se’n vulgui llençar ( i un spoiler que jo no vull fer, perquè crec que hauria viscut diferent el llibre si no hagués conegut el gènere de Dietz des del començament).

La guerra i els interessos corporatius

Quina és la principal critica que es pot fer a les guerres? Que ningú guanya, ningú guanya excepte les grans corporacions que no s’hi mullen i treuen profit dels resultats.

La gent d’apeu, només aconsegueix patiment, soldats inclosos. Ja s’està veient en les pel·lícules i series, que passa amb els herois després de la guerra? Com els tracten després que ja no els necessitin? Són simplement peons que es poden descartar…

join

I tens a la Hurley parlant-nos d’un món on el capitalisme s’ha portat al màxim, on ja no hi ha països, sinó corporacions. I tu pots pertànyer a una corporació, o ser carronya. On la gent no compta per a res, si no pot aportar res a l’empresa. És una visió descoratjadora i més des del punt de vista de les forces de l’ordre o els soldats, que lluiten una guerra en la qual creuen i s’adonen que els han estat manipulant.

És una autèntica propaganda anticapitalista i antiguerra, que molts haurien de llegir.

És un clar canvi respecte als llibres als quals estic acostumada, els de fantasia, on la guerra sempre es justa, i els herois sempre tenen un final feliç. Nota a aquesta última frase: la Hurley no creu en els finals feliços.

Coses a millorar

El caos cronologic

Que sí, ho va fer a posta, i és la gràcia del llibre. Però passa que si el deixes posat dos o tres dies per X raons, quan tornes estàs completament perdut. El fet que no hi hagi una continuïtat d’esdeveniments, ja que Dietz està saltant endavant i endarrere, amb gent nova i situacions noves tot el temps descol·loca.

Que en part és la gràcia del llibre, i molt probablement l’objectiu de la Hurley era justament això. Fer-te sentir la desorientació amb cada salt que pateix Dietz. Però no m’hi treu que em costes tornar-lo a agafar de vegades, sabent que no m’hi trobaria en obrir les pàgines.

 

En resum

Crec que entenc perquè la ciència ficció no és per a mi, estic molt acostumada a tenir una sola implosió mental per llibre, mentre que la Brigada Lluminosa en té com cinc diferents. És un gran llibre on la guerra i el capitalisme es porten a l’extrem, amb un entremig de viatges en el temps.
Recomanació de llegir-lo d’una tirada o molt ràpid, si deixes passar més d’un dia entre lectures et desorientaràs molt.

 

gratis (1)

 

 

 

 

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Kameron nos recomienda sus autoras favoritas

No puedo expresar mi gratitud por el detalle que ha tenido Kameron de hablar con alguien como yo, que tiene literalmente 64 seguidores en su blog. ¡Aquí vienen sus recomendaciones!

Tamsyn Muir, Gideon the Ninth


Brought up by unfriendly, ossifying nuns, ancient retainers, and countless skeletons, Gideon is ready to abandon a life of servitude and an afterlife as a reanimated corpse. She packs up her sword, her shoes, and her dirty magazines, and prepares to launch her daring escape. But her childhood nemesis won’t set her free without a service.

Harrowhark Nonagesimus, Reverend Daughter of the Ninth House and bone witch extraordinaire, has been summoned into action. The Emperor has invited the heirs to each of his loyal Houses to a deadly trial of wits and skill. If Harrowhark succeeds she will become an immortal, all-powerful servant of the Resurrection, but no necromancer can ascend without their cavalier. Without Gideon’s sword, Harrow will fail, and the Ninth House will die.

Of course, some things are better left dead. 

¿Dónde encontrarla? Amazon

¿Qué opina Kameron? Lesbian necromancers in space!

Carmen Maria Machado, Her Body and Other Parties (Su cuerpo y otras fiestas)

Una mujer se niega a permitir que su marido le quite una misteriosa cinta verde que lleva alrededor del cuello; otra mujer relata sus encuentros sexuales mientras una letal plaga se extiende por el planeta; una intervención quirúrgica para perder peso tiene unos resultados siniestros; un par de detectives investigan varios crímenes acompañados por los fantasmas de las chicas asesinadas; una mujer es capaz de oír los pensamientos de los actores de las películas porno… Los ocho cuentos que componen este libro exploran el universo femenino mezclando sin complejos terror, realismo mágico, erotismo, ciencia ficción y comedia. Aquí la sexualidad confluye con lo siniestro, el deseo se torna perturbador, el humor deriva hacia lo grotesco y el cuerpo y la carnalidad se convierten en el sugestivo e inquietante centro de la creación literaria.

¿Dónde encontrarla? Editorial Anagrama

¿Qué opina Kameron? Frightening, evocative writing on par with anything by Angela Carter. (Escritura aterradora y sugerente a la par de cualquier cosa de Angela Carter.)

Emma Newman, Before Mars

After months of travel, Anna Kubrin finally arrives on Mars for her new job as a geologist and de facto artist-in-residence. Already she feels like she is losing the connection with her husband and baby at home on Earth–and she’ll be on Mars for over a year. Throwing herself into her work, she tries her best to fit in with the team.

But in her new room on the base, Anna finds a mysterious note written in her own handwriting, warning her not to trust the colony psychologist. A note she can’t remember writing. She unpacks her wedding ring, only to find it has been replaced by a fake.

Finding a footprint in a place the colony AI claims has never been visited by humans, Anna begins to suspect that her assignment isn’t as simple as she was led to believe. Is she caught up in an elaborate corporate conspiracy, or is she actually losing her mind? Regardless of what horrors she might discover, or what they might do to her sanity, Anna has find the truth before her own mind destroys her.

¿Dónde encontrarla? Amazon

¿Qué opina Kameron? Exceptional book about memory, loss, and the privatization of Mars.

Caitlin Starling, The Luminous Dead

When Gyre Price lied her way into this expedition, she thought she’d be mapping mineral deposits, and that her biggest problems would be cave collapses and gear malfunctions. She also thought that the fat paycheck—enough to get her off-planet and on the trail of her mother—meant she’d get a skilled surface team, monitoring her suit and environment, keeping her safe. Keeping her sane.

Instead, she got Em.

Em sees nothing wrong with controlling Gyre’s body with drugs or withholding critical information to “ensure the smooth operation” of her expedition. Em knows all about Gyre’s falsified credentials, and has no qualms using them as a leash—and a lash. And Em has secrets, too . . .

As Gyre descends, little inconsistencies—missing supplies, unexpected changes in the route, and, worst of all, shifts in Em’s motivations—drive her out of her depths. Lost and disoriented, her control giving way to paranoia and anger, Gyre severs her connection with Em and the outside world. On her own in this mysterious, deadly place, surrounded by darkness and the unknown, Gyre must overcome more than just the dangerous terrain and the Tunneler which calls underground its home if she wants to make it out alive—she must confront the ghosts in her own head.

But how come she can’t shake the feeling she’s being followed?

¿Dónde encontrarla? Amazon

¿Qué opina Kameron? A masterful, nail-biting thriller. Meticulously researched, expertly paced, with yearning, self-destructive heroines.

Kali Wallace, Salvation Day

Zahra knew every detail of the plan. House of Wisdom, a massive exploration vessel, had been abandoned by the government of Earth a decade earlier, when a deadly virus broke out and killed everyone on board in a matter of hours. But now it could belong to her people if they were bold enough to take it. All they needed to do was kidnap Jaswinder Bhattacharya—the sole survivor of the tragedy, and the last person whose genetic signature would allow entry to the spaceship.

But what Zahra and her crew could not know was what waited for them on the ship—a terrifying secret buried by the government. A threat to all of humanity that lay sleeping alongside the orbiting dead.

And then they woke it up.

¿Dónde encontrarlo? Amazon

¿Qué opina Kameron? A smart, gripping thriller. Perfect for fans of Aliens and locked spaceship murder mysteries

K.S. Villoso, The Wolf of Oren-Yaro

Born under the crumbling towers of Oren-yaro, Talyien aren dar Orenar’s life unfolded like a storybook. The shining jewel and legacy of the War of the Wolves that nearly tore her nation apart, her marriage to the Ikessar heir, Rayyel, spoke of peaceful days to come.

But all storybooks must end. Rayyel suddenly left the night before they were to be crowned, leaving the land as divided as before.

Years later, in the midst of the warlords’ rising tensions, Talyien receives a message from Rayyel, urging her to meet with him in the Empire of Ziri-nar-Orxiaro. An assassination attempt interrupts Talyien’s quest for reconciliation, sending the queen struggling in a strange and dangerous land. With betrayals in every twist and turn, she is forced to enlist the help of a con-artist to survive and save her husband from the clutches of those who would seek to use him for their gain…if he would let her.

¿Dónde encontrarla? Amazon

¿Qué opina Kameron? Villoso deftly creates an intricate and compelling world of high fantasy intrigue and adventure dominated by a crafty, whip-smart heroine determined to unite her kingdom at any cost.

Rebecca Roanhorse, Trail of Lightning (El rastre del llamp)

Mentre que pràcticament tot el món ha desaparegut per les inundacions d’una apocalipsi climàtica, Dinétah (antiga reserva navajo) ha renascut.
Els déus i els herois caminen entre els humans, però també els monstres.
La Maggie Hoskie és una matamonstres de Dinétah, una assassina amb poders sobrenaturals. Quan un poblat necessita ajuda per trobar una nena desapareguda, la Maggie és la seva última esperança, però el que descobreix del monstre és molt més espantós del que s’hauria pogut imaginar.
A contracor, la Maggie rep l’ajuda d’en Kai Arviso, un xaman molt poc convencional, i tots dos viatgen per la reserva desxifrant pistes de llegendes antigues, intercanviant favors amb engalipadors i lluitant contra la bruixeria més obscura en un món fragmentat on la tecnologia fa fallida i les morts se succeeixen sense explicació aparent.
Quan la Maggie descobreix la veritat que s’amaga rere els assassinats, haurà d’enfrontar-se al seu passat, si vol sobreviure.
Benvinguts al Sisè Món.

¿Dónde encontrarla? Mai més llibres

¿Qué opina Kameron? A ballsy, mercenary-esque monster hunter eeks out a living after the apocalypse. Excellent if you loved my God’s War books or Mad Max: Fury Road. (Un caçador de monstres d’estil mercenari, que busca la vida després de l’apocalipsi. Excel·lent si us encanten els llibres de la meva Guerra de Déu o Mad Max: Fury Road.)

 

gratis (8)

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Entrevistant a la Kameron Hurley

Em sentiu cridar? Perquè ho estic fent!

No puc evitar voler compartir això amb tanta gent com possible, i per això traduiré tant al castellà com al català. Aquí la versió en català.

L’autora

Anem a conèixer a l’autora més en profunditat. Eres una lectora avida? Quan vas començar a escriure? Va haver-hi algun llibre que t’inspires?

He llegit molt, encara que recordo sentir-me frustrada per quant de temps em va prendre aprendre’n. Crec que tenia almenys set quan vaig aconseguir llegir, cosa que em frustrava perquè recordo ser diversos anys més jove i estar desesperada per aprendre’n. Em va prendre un temps agafar practica.

Vaig començar escrivint fora de classe quan tenia onze o dotze. La major part eren les històries esbojarrades que imaginava mentre donava voltes per la nostra propietat al camp. Pensava que era màgic poder posar aquestes coses que tenia dins el meu cap sobre el paper per a poder compartir-ho amb els altres. Fer realitat els pensaments!

No sé si va haver un llibre específic que em fes escriure, però un llibre que va crear l’interès en el que després seria la meva escriptura va ser Alanna: The First Adventure per Tamora Pierce, sobre una jove que va pretendre ser un noi per poder convertir-se en cavaller. El vaig llegir quan tenia onze anys, i va tenir un gran impacte en mi.

Has escrit diversos best-sellers. Però la pregunta és: com va ser la teva experiència amb la teva primera publicació? Tens alguna recomanació a donar als autors novells?

Escriu el que tinguis ganes d’escriure, perquè la vida és curta. L’autora espanyola Rocío Vega parla sobre escriure “el llibre del teu cor” quan va escriure La compañía amable. Escriu el llibre del teu cor! Escriu el que t’importa a tu. Escriu el llibre que només tu pots escriure. La resta després d’això és una qüestió de persistència. 

Copia de Unañodeautoras2 (23).png

Creus que els teus estudis d’història han influenciat la teva escriptura?

33239789._SX318_Oh, absolutament. Vaig centrar els meus estudis acadèmics en història perquè volia anar on les grans històries estaven. Llegir molt és vital per qualsevol que vulgui tenir una carrera en l’escriptura. Cada llibre que escric requereix una gran quantitat de recerca. Vaig passar vuit anys recercant per a la meva trilogia La Guerra de Dios, i amb el llibre que finalment en va donar a conèixer, La brigada lluminosa, estava llegint The Unwomanly Face of War: An Oral History of Women in WWII.

El seus llibres

Molta gent té tendència a representar-se en els seus personatges. Creus que algun dels teus personatges s’assembla a tu?

Espero que no! Escric sobre gent trencada, complexa i molt sovint furiosa. I tot i que n’he estat aquestes, no crec que cap dels meus personatges sigui exactament com jo. En la vida real, els escriptors som gent prou avorrida.

És veritat que he sentit moltes de les emocions que experimenten els meus personatges, i que m’he sentit connectada a personatges com la Nyx de la trilogia La Guerra de Dios  i la Zezili de la saga Worldbreaker, no perquè siguin com jo, sinó perquè no són com jo de moltes maneres; una cosa així com el reflexe obscur d’un Jedi. No són bona gent, però compleixen la seva funció.

Quin llibre ocupa un lloc especial en el teu cor?

49867570._SX318_SY475_ (1).jpgLa meva primera trilogia sempre serà especial per a mi, vaig posar molt del que coneixia i sentia en aquell moment en ella. Vaig passar molts anys intentant escriure llibres “com” els que s’estaven venent, i no només era avorrit escriurem sinó que no es venien. La trilogia de La Guerra de Dios va ser jo dient “a la merda” i simplement ficant tot allò en el que estava interessada i en el que pensava que era guay en una sèrie de llibres.

Va ser una venda difícil, al final, però es va vendre, i quasi deu anys menys tard encara s’imprimeix i encara rebo txeqs per ella. Així que, vaig guanyar!

Per què vas escollir l’espai com el lloc per a la major part de les teves novel·les?

Portava treballant en el món de Las estrellas son legión des d’aproximadament 2011. M’encantava la idea de naus-món ocupades per gent que pogués donar a llum a les parts que poguessin necessitar. Amb l’èxit d’aquest llibre, La brigada lluminosa semblava el pas correcte: feia un temps que volia escriure una novel·la de cifi militar, i com només tenia un contracte per a dos llibres, tenia sentit un altre llibre independent en comptes de treballar en una saga de fantasia que necessitaria mínim 3 llibres.

Sincerament, és la primera vegada que em trobo amb el concepte de “bugpunk”, hi ha altres novel·les dins d’aquest gènere a part de les teves?

Vaig inventar el terme “bugpunk” per a descriure la trilogia del Dios de la Guerra perquè no semblava haver-hi cap gènere existent en el que encaixes des del punt de vista del màrqueting. Dit això, em vaig inspirar en diversos llibres del moviment New Weird com, La estación de la calle Perdido de China Mieville, El año de nuestra guerra de Steph Swainson, i La ciudad del grabado de KJ Bishop. Una novel·la antiga, El cerebro verde de Frank Herbert, també trata de coses de bitxos, com fa Tainaron de Leena Krohn.

La iniciativa

Quina proporció d’autores tens a la teva llibreria? Creus que hi ha una necessitat de visibilitzar les històries femenines?

Molt bona pregunta! No n’estic segura. Quan es tracta de llibres en els quals estic interessada, solc escollir a les dones primer. En qualsevol any, les meves recomanacions són probablement un 70% d’autores.

Sí que crec que hi ha una necessitat de representar la feina de les dones examinant els nostres hàbits i les llistes “millor de”. També busco llibres de gent no blanca i/o Nord Americana, ja que estan encara menys representats i promocionats aquí a USA.

Copia de Unañodeautoras2 (24).png

Que penses respecte a #UnAñoDeAutoras? Teniu alguna cosa similar al vostre país?

Sempre m’agraden les iniciatives que repten als lectors a llegir obres noves, especialment aquelles novel·les d’autores que no buscarien en altres condicions. Llegir de manera àmplia ens exposa a nous punts de vista i perspectives, i ens fan més llestos, millors persones.

Badge.pngNo tenim cap iniciativa especifica relativa a autores, encara que conec lectors que s’han proposat de llegir la meitat de llibres d’autores, o tots, durant un any. També tenim #WeNeedDiverseBooks, que és una campanya que promou l’escriptura, publicació i lectura de llibres més diversos, en particular aquells que han estat històricament marginalitzats en la indústria dels llibres.

Quins canvis consideres importants per adquirir la igualtat literària? Suposo que molts d’ells ja els vas expressar en el teu llibre: La revolución feminista geek

Certament, els llibres de les autores necessiten ser promoguts al mateix nivell que aquells dels autors. Normalment veiem, fins i tot en generes com el juvenil on les autores són predominants, homes amb més compromisos publicitaris i més presencia en premsa.

També repto als lectors i ressenyadors a parar-se un moment abans de recomanar el primer llibre que els vingui al cap: molt sovint són llibres d’homes blancs no perquè siguin “millors” sinó que ens venen primer per la programació social que sofrim.

Copia de Copia de Unañodeautoras2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Entrevistando a Kameron Hurley

¿Me oís gritar? ¡Porque lo estoy haciendo!

Quiero que esta entrevista este al alcance de cuanto más mejor, y por ello la voy a traducir tanto al catalán como al castellano. Aquí la versión en castellano.

 

La autora

Vamos a conocer a la autora un poco más. ¿Eres una lectora ávida? ¿Cuando empezaste a escribir? ¿Hubo algún libro que te inspirara?

He leído mucho, aunque recuerdo sentirme frustrada del tiempo que me llevo aprender. Creo que no fue hasta los siete o así que comencé, lo que era muy frustrante porque también recuerdo ser mucho más joven y estar desesperada por leer. Me llevo un tiempo cogerle el tranquillo.

Empecé a escribir fuera de clase sobre los once o doce. En su mayoría escribía sobre las aventuras que se me ocurrían mientras deambulaba por nuestra propiedad en el campo. Pensaba que era mágico poder plasmar lo que imaginaba en un papel para compartirlas con otros. ¡Hacer realidad los pensamientos!

No sé si hubo un libro especifico que me inspirará a escribir, pero hubo uno que me creo un montón de interes sobre escribir que fue Alanna: The First Adventure by Tamora Pierce. Iba sobre une chica que se hace pasar por chico para poder entrenar como caballero. Lo leí cuando tenia once, y tuvo un gran impacto.

Has escrito varios best-selles. Pero la pregunta es: ¿como fue la experiencia con tu primera publicación? ¿Tienes algún consejo que dar a los autores noveles?

Escribe lo que quieras escribir, porque la vida es corta. La autora española Rocío Vega hablo de escribir “el libro del corazón” cuando escribió La compañía amable. ¡Escribe el libro de tu corazón! Escribe lo que te importa a ti. Escribo el libro que solo tu puedes escribir. Todo lo demás después de eso es una cuestión de perseverancia. 

Copia de Unañodeautoras2 (23).png

¿Crees que tus estudios de historia han influenciado tu escritura?

33239789._SX318_Oh, absolutamente. Centre mis estudios académicos en historia porque quería ir donde las grandes historias estaban. Leer mucho es vital para cualquier carrera en la escritura. Cada libro que he escribo requirió una gran cantidad de investigación. Pase ocho años investigando para mi trilogía de La Guerra de Dios, y con el libro que finalmente me dio a conocer, La brigada de luz, estaba leyendo The Unwomanly Face of War: An Oral History of Women in WWII.

Sus libros

Mucha gente tiende a representarse en sus personajes. ¿Crees que alguno de tus personajes se parece a ti?

¡Espero que no! Escribo sobre gente rota, compleja, y muy a menudo furiosa. Y mientras he sido esas tres cosas, no creo que ninguno de mis personajes sea exactamente como yo. En la vida real, los escritores somos gente bastante aburrida.

Lo que es cierto es que he sentido muchas de las emociones que experimentan mis personajes, y me he sentido conectada a personajes como Nyx en la trilogía de La Guerra de Dios y Zezili de la saga Worldbreaker, no porque sean como yo pero porque no son como yo en muchas formas; algo así como el reflejo oscuro del Jedi. No son buena gente, pero consiguen su objetivo.

¿Que libro ocupa un lugar especial en tu corazón?

49867570._SX318_SY475_ (1).jpgMi primera trilogía sera siempre especial para mi, vertí mucho de lo que conocía y sentia en ses momento en ellas. Pase muchos años intentando escribir libros que fueran “cómo” los que se estaban vendiendo, y no solo eran aburridos de escribir, si no que no se vendían. La trilogía de La Guerra de Dios fue yo diciendo “a la mierda” y simplemente metí todo en lo que estaba interesada y lo que pensaba que era guay en una serie de libros.

Fue una venta difícil, al final, pero se vendió, y casi diez años después se sigue imprimiendo y aun recibo cheques por ella. Así que, ¡gane!

¿Por que elegiste el espacio como el lugar para la mayor parte de tus novelas?

Había estado trabajando en el mundo de Las estrellas son legión desde por lo menos 2011. Me encantaba la idea de un grupo de naves mundo ocupadas por gente que pudiera dar a luz a las partes que la nave necesitase. Con el éxito de este libro, La brigada de la luz fue el siguiente paso: llevaba un tiempo queriendo escribir una novela de cifi militar, y como solo tenia un contrato para dos libros, tenia sentido otro libro independiente en vez de trabajar en una saga de fantasía que necesitaria por lo menos 3 libros.

Sinceramente, es la primera vez que me encuentro con el concepto de “bugpunk”, ¿hay otras historias además de la tuya sobre este genero?

Inventé el termino “bugpunk” para describir mi trilogía del Dios de la Guerra porque no parecía haber un genero existente en el que encajara des del punto de vista del marketing. Dicho eso, me inspiré en varios libros que eran parte del movimiento New Weird, como La estación de la calle Perdido de China Mieville, El año de nuestra guerra de Steph Swainson, y La ciudad del grabado de KJ Bishop. Una novela antigua, El cerebro verde de Frank Herbert, también trata de cosas de bichos, como hace Tainaron de Leena Krohn.

La iniciativa

¿Qué proporcion de autoras tienes en tu libreria? ¿Crees que hay una necesidad de dar más visibilidad a las historias femeninas?

¡Muy buena pregunta! No estoy segura. Cuando se trata de libros en los que estoy interesada, suelo escoger a las mujeres primero. En cualquier año, mis recomendaciones son probablemente de 70% autoras.

Si que creo que hay una necesidad de representar el trabajo de las mujeres examinando nuestros hábitos y los “mejores de”. También he buscado libros de gente no blanca y/o Norte Americana, ya que estan aun menos representados y promocionados aquí en los USA.

Copia de Unañodeautoras2 (24).png

¿Que piensas respecto a #UnAñoDeAutoras? ¿Tenéis algo similar en tu país? 

Siempre me gustan las iniciativas que retan a los lectores a leer obras nuevas, especialmente esas novelas de autoras que no buscarían en otras condiciones. Leer amplio nos expone a nuevos puntos de vista y perspectivas, y nos hacen más listos, mejores personas.

Badge.pngNo tenemos una iniciativa especifica relativa a las autoras, aunque conozco lectores que se proponen leer la mitad de libros de autoras, o todos los libros, durante un año. También tenemos #WeNeedDiverseBooksque es una campaña que promueve la escritura, publicación y lectura de libros más diversos, en particular de aquellos que han sido históricamente marginalizados en la industria de los libros.

¿Que cambios consideras importantes para adquirir la igualdad literaria? Supongo que debes expresar muchas ideas en tu libro: La revolución feminista geek

Ciertamente, los libros de autoras necesitan ser promovidos de igual manera que esos de los autores. Normalmente vemos, incluso en géneros como Juvenil donde las autoras son más predominantes, hombres con más compromisos publicitarios y más presencia en prensa.

También reto a los lectores  y reseñadores a pararse un momento antes de recomendar el primer libro que les venga a la cabeza: muy a menudo son libros de hombres blancos no porque sean “mejores” si no porque nos vienen primero a la cabeza por la programación social que sufrimos. 

Copia de Copia de Unañodeautoras2

 

 

 

 

 

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Interviewing Kameron Hurley

Can you hear me screaming? Because I am.

I want the interview to be avaiable to as many people as possible. Therefore I will be translanting it to catalan and spanish. Here is the original version, the best one if you want to get to know the author better.

The author

Let’s get to know the author a little better. Were you an avid reader? When did you start writing? Was there a book that inspired you to write?

I did read a lot, though I remember being frustrated with how long it took me to learn. I think it wasn’t until I was at least seven or so that I was able to read, which was frustrating because I remember being several years younger and desperate to learn. It just took me awhile to pick it up.

I started writing outside of the classroom when I was eleven or twelve. Mostly I’d write down all the adventures that I’d have in my head while wandering around our rural property. I thought it was really magical that I could take these things I imagined in my head and put them on paper so they could be shared with someone else. Making thoughts real!

I don’t know that if there was a specific book that started me writing, but a book that certainly formed a lot of what I’d later become interested in writing and learning about was Alanna: The First Adventure by Tamora Pierce, about a young girl who pretends to be a boy so she can train as a knight. I read that when I was eleven, and it clearly had a huge impact on me.

You have written many best-sellers by now. But the question is: how was the experience with your first publication? Do you have any recommendation to give any aspiring authors?

Write what you want to write, because life is short.  Spanish author Rocío Vega talks about how she wrote “the book of her heart” when she penned La compañía amable. Write the book of your heart! Write what matters to you. Write the book only you can write. Everything else after that is just a matter of persistence.

Copia de Unañodeautoras2 (23).png

Do you think that your history studies have influenced your stories?

33239789._SX318_.jpgOh, absolutely. I focused my academic studies in history because I wanted to go where the greatest stories were. Reading widely is vital to any writing career. Every book I have written required a great deal of research. I spent eight years doing research for my God’s War trilogy, and the book that finally cracked open my writing on my book, The Light Brigade, was reading The Unwomanly Face of War: An Oral History of Women in WWII.

Her books

Many people tend to make a character like themselves. Do you believe that any of your characters is just like you?

I sure hope not!  I write about broken, complex, and often angry people. And while I have been all of those things, I don’t think there’s a character that’s exactly like me. In real life, writers are fairly boring people.

Certainly I’ve felt many of the emotions my characters go through at one time or another, and I’ve felt connected to characters like Nyx from the God’s War trilogy and Zezili from the Worldbreaker Saga not because they are like me but because they are so unlike me in many ways; like a Dark Jedi mirror-image.  They are not good people, but they get things done.

Which of your books holds a special place in your heart?

9359818.jpgMy first trilogy will always be special to me, as I poured so much of what I knew and felt at the time into them. I spent many years trying to write books that were “like” what was selling elsewhere, and not only were they boring to write, but they simply didn’t sell. The God’s War trilogy was me saying “fuck it” and just throwing everything that I was interested in and thought was cool into a single series.

It was a tough sell, in the end, but it did get sold, and nearly ten years later – it’s still in print and I’m still getting checks for it. So, win!

Why did you choose the space as the place for most of your novels?

I had been thinking about the world of The Stars are Legion since at least 2011. I loved the idea of creating a raft of living worldships and populating them entirely with people who could give birth to the parts the ships needed. With the success of that book, The Light Brigade was the logical next step: I had been wanting to write a military SF novel for a while, and because I only had a 2-book contract, it made sense to write another book that could stand alone instead of working on a fantasy series that would most likely have at least a three book arc.

I am sincerely curios about the concept of “Bugpunk”, are there other stories around except from yours of this genre?

I made up the term “bugpunk” to describe my God’s War trilogy because there didn’t seem to be an existing genre that it fit neatly into for marketing purposes. That said, I was certainly inspired by a number of books which were part of the New Weird movement, like China Mieville’s Perdido Street Station, Steph Swainson’s The Year of Our War, and KJ Bishop’s The Etched City. An older novel, Frank Herbert’s The Green Brain, also does fun stuff with bugs, as does Leena Krohn’s Tainaron.

The initiative

I participate in an initiative called #UnAñoDeAutoras where different bloggers try to give more visibility to female authors through reviews, interviews and more.

Being said that:

Which proportion of female authors do you have in your library at home? Do you believe that there’s a need to give more visibility to women stories?

That’s a good question! I’m honestly not sure. Certainly when it comes to books I’m interested in, I tend to try women authors first. In any given year, my recommendation list is probably 70% women authors.

I do think we need to surface more women’s work when examining our reading habits and our “best of” lists, for sure. I have also sought out books from people who aren’t white and/or North American, which are even more underrepresented and under-promoted in the genre here in the US.

Copia de Unañodeautoras2 (24).png

How do you feel with the #UnAñoDeAutoras initiative? Do you have something like it in your home country?

I’m always supportive of initiatives that challenge readers to seek out new work, especially work from authors they would not have otherwise sought out.  Reading widely exposes us to a range of viewpoints and perspectives, and makes us smarter, better humans.

Badge.pngWe don’t have a specific initiative related to women authors, though I know there are readers who choose to challenge themselves by reading half women authors, or all women authors, in a single year. We also have #WeNeedDiverseBooks, which is a campaign that promotes the writing, publishing, and reading of more diverse books from a broad range of authors, in particular those who have been historically marginalized in the publishing industry.

What change do you believe important to acquire the literary equality? I sure believe you express many of them in your book: The geek feminist revolution.

Certainly books by women authors need to be promoted on equal footing with those of their male counterparts. We often see, even in genres such as YA where women are the predominant writers, men getting more speaking engagements and more press than their female counterparts.

I also challenge readers and reviewers to pause before they recommend the first book that pops into their head: often we surface books from white male writers first not because they are necessarily “best” but because they are first to come to mind due to our social programming.

Copia de Copia de Unañodeautoras2

 

#UnAñodeAutoras·Inspiración

La teoria de convertir la materia en llum, i la seva funció en La Brigada Lluminosa

La novel·la editada per Mai Més llibres de Kameron Hurley: La brigada lluminosa; es centra al voltant de la teoria que la matèria es pugui convertir en llum per enviar-la a un planeta llunyà com Mart.

És una tècnica que s’aproxima als viatges a la velocitat de la llum, i s’allunya dels forats de cuc. Anem a avaluar quina és la seva presència en la literatura, i quines serien les bases científiques que la farien possible.

Els fotons, la base de la llum

Els fotons, per posar-ho fàcil, són la llum. El primer que m’ha vingut al cap ha sigut dir la matèria de la llum, però és que els fotons no en tenen. Tenen una massa de 0 i en conseqüència poden viatjar a una velocitat constant independent del medi (300.000 km/s).

19144863_xl

Si ús està explotant el cervell pensant en una partícula que no té massa, penseu que els electrons (part indispensable d’un àtom) tampoc en tenen. El cas és que els fotons no estan “atrapats” per la massa d’altres partícules, i constitueixen la llum que nosaltres veiem (i la que no veiem).

La teoría de viatjar a la velocitat de la llum

Evidentment, viatjar a la velocitat de la llum per defecte vol dir convertir-se en llum. Cosa que implicaria que les partícules dels nostres àtoms (electrons, protons i neutrons) perdessin la seva massa, cosa que en teoria no sembla tan fàcil.

Així com a Star Wars es viatja a la velocitat de la llum sense “convertir-se en llum”, Kameron soluciona aquest conflicte.

Per què es un conflicte?

Hiperespacio-Star-Wars

Perquè Einstein ja ho va dir. Si voleu més info dirigiu-vos aquí, perquè jo em quedaré en els bàsics.

E=mc^2

-Albert Einstein

Que vol dir aquesta fórmula endimoniada? Que la massa depèn és relativa a la velocitat. O millor dit, la velocitat depèn de la massa. En efecte, mentre tinguem massa, no podrem mai arribar a la velocitat de la llum. En conseqüència, per a viatjar a la velocitat de la n’hem de convertir en energia, en llum, cosa que ni el Han ni el Chewie fan.

“A medida que los objetos viajan más rápido, su masa crece y mientras más masa tienen, más difícil es lograr la aceleración, por lo que nunca llegan a la velocidad de la luz”, explica Roger Rassool, físico de la Universidad de Melbourne, en Australia.

El que fa bé la Kameron

La Kameron evita aquest error convertint els seus personatges en llum.

tlb

Cosa que en teoria si seria més possible que simplement “viatjar a la velocitat de la llum”. Tot objecte té energia, energia que es pot alliberar. En teoria un ésser humà de 70 quilos, té suficient energia dins seu com 21.000 bombes d’Hiroshima. Si aconseguíssim “alliberar” aquesta energia, una cosa així com convertir els electrons en fotons (cosa tampoc possible segons els estudis actuals), podríem ser la llum, i viatjar a la seva velocitat.

Una altra cosa seria tornar a ajuntar-nos. Cosa no tan simple com ja destaca la Kameron en els riscos de rematerialitzar-se.

Però en teoria, sí, aquesta seria una possibilitat més probable que la de Star Wars.

Viatjar en la llum es viatjar en el temps

Un conflicte amb el qual es troba el/la protagonista de la història de Kameron és que els salts a la llum el/la fan aterrar en temps diferents de la seva vida. Bàsicament, que està viatjant en el temps (tant endavant com endarrere).

A nivell científic ja s’ha provat (o almenys per ara es considera correcte) que és impossible viatjar al passat més que en la imaginació. Tot i que altres series ho fan, d’una manera també pròxima al viatge en la llum.

back-to-the-future-trilogy-1122951-1280x0

El que si és correcte, és que si viatges a la velocitat de la llum, apareguis en un moment previ als altres. Això es deu al fet que si la percepció del temps depèn de la velocitat que tenim (el fenomen conegut com la dilatació del temps), com més ràpid viatgen més “lent” anirà el món al nostre voltant.

Però ignorant aquest últim fet, hi ha el de viatjar al futur, que teòricament si seria més possible: viatjant “més” ràpid que la velocitat de la llum. En el seu moment es va creure que els neutrins podien anar-hi més ràpid, cosa que els permetria literalment viatjar en el temps. Però ja es va veure que és devia a un error de càlcul i no hi ha res més ràpid que la llum.

Ergo, res no pot avançar-se al temps actual.

A no ser que entrem en temes filosòfics com que el “temps” és de fet una estructura a part, on les coses es repeteixen i tot això. Però res similar s’ha demostrat actualment. Per molt que existeixin mil i una teories al respecte.

maxresdefault (5)

Si no es pot viatjar a la velocitat de la llum, quines són les alternatives?

I no, no estic parlant de forats de cuc i similars, això és una teoria física per a un altre article (tenint en compte que els meus coneixements en física són d’estar per casa).

maxresdefault (6)

Els camps electromagnetics

Són una opció. Avui dia ja s’han aconseguit accelerar electrons fins a velocitats 99.99% de les dels fotons. Així que un camp electromagnètic si podria aconseguir fer-nos viatjar suficientment ràpid com per a semblar estats fets de llum.

El-Gran-Colisionador-de-Hadrones-e1354858838143
S’assembla prou a l’invent d’AntMan. Colisionador d’Hadrones.

Una altra cosa seria controlar on aterrem.

 

 

I fins aquí la meva “comedura de coco” de la setmana. Espero que els fans de Kameron preguin nota per a escriure les seves próximes obres d’una manera més acurada amb la ciencia actual.

 

I si voleu llegir algun relat meu en català, teniu aquest disponible. 

gratis (8)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Conociendo a Kameron Hurley

Mi pequeño intento con Rebecca no ha dado sus frutos (todavía?) pero voy a volver a intentar conseguir une entrevista internacional con: Kameron Hurley. Una vez más gracias a el trabajo de Mai Més Llibres, razón por la cuál muchas cosas van a estar en catalán.

Copia de Unañodeautoras2 (22).png

Kameron és una escriptora estatunidenca originària de Washington, però que viu en l’actualitat a Ohio. Porta escrivint des de 1998, però no va començar amb les novel·les fins al 2010.

Las estrellas son legión

36369375En los confines del universo, la Legión, un sistema de naves-mundo que se van pudriendo poco a poco, se desplaza por los intersticios de las estrellas. Parece que nada es capaz de detener la agonía de esos mundos, en los que durante siglos dos familias han estado luchando por la supremacía, y se pone en marcha un plan desesperado.

Zan no recuerda quién es. Recupera la conciencia entre personas que dicen ser su familia y le aseguran que tiene en sus manos la salvación porque solo ella es capaz de abordar el Mokshi, esa misteriosa nave-mundo abandonada que puede sacarlas de la Legión.

Zan tendrá que elegir de qué lado está en una campaña genocida que la llevará desde los límites de la Legión hasta el vientre mismo del mundo.

On trobar-la? Alianza Editorial

Perquè llegir-la? Gabriella Campbell comenta en Goodreads: Puro DRAMA culebronesco y diversión. Muy refrescante tras leer ese gigante arduo que es A Brief History of Seven Killings (Marlon James). Me encanta el mundo de bichos y tecnología orgánica que crea Hurley: asquerosito y siempre lleno de sorpresas.

La revolución feminista geek

37758206._SY475_.jpg“La revolución feminista geek” es una colección de ensayos de Kameron Hurley sobre feminismo, la cultura, experiencias personales, las relaciones de poder o las redes sociales. Comprende numerosas entradas de su blog, así como ensayos escritos específicamente para este libro.

Con un estilo beligerante y directo, al tiempo que cuidadosamente elaborado, reflexiona sobre cuestiones como la lucha contra la invisibilización de las mujeres, la perseverancia necesaria para progresar como escritora, la importancia del cambio cultural… que encuentran eco en muchas personas, interesadas o no en la cultura geek. Su escritura elocuente, provocadora y brutalmente honesta es universal.

On trobar-la? Alianza Editorial

Perqué llegir-la? Coral Carracero comenta a Goodreads: The Geek Feminist Revolution no ha sido un avasallamiento de información desconocida que necesitase. De hecho, no me ha enseñado nada que no supiese ya de moverme en la red y ser de izquierdas y pro LGBT+.
The Geek Feminist Revolution ha sido una conexión con una hermana. He llorado, me he enfadado y me he esperanzado. Me ha llegado a muchos niveles. Como escritora. Como Mujer. Como geek. Como blanca. Como bisexual. Como gorda. Y como todas esas cosas relacionadas que forman una identidad.
Necesitaba esa conexión.

La guerra de Dios

49867570._SX318_SY475_.jpgEn un mundo apenas habitable, arrasado durante siglos por una guerra santa, la manipulación de los insectos es a la vez magia y tecnología. Nyx era una bel dame, una ejecutadora de desertores, prófugos y terroristas por orden del estado. Ahora trabaja como cazarrecompensas junto a un equipo de inadaptados.

Todo cambia cuando el gobierno le ofrece un trabajo muy importante y muy oscuro. Algo que podría acabar con la guerra si les entrega la cabeza que le piden. Pero las cosas nunca son tan sencillas.

On trobar-la? Cerbero Editorial

Perquè llegir-la? Consuelo comenta a Goodreads: Para ser la primera novela de una escritora, es buenísima. Pero claro, es Kameron Hurley. Muy sugerente la forma en que deja intuir un mundo colonizado por una humanidad en la diáspora, cómo los primeros en llegar se hacen los dueños, los últimos se convierten prácticamente en parias y se termina rechazando a los siguientes refugiados.
Muy interesante también la especulación sobre la evolución del Islam y sus corrientes internas, con la sharia aún muy presente en algunas comunidades, mientras en otras las mujeres se han hecho con el poder. La incomprensión entre pueblos con idénticos orígenes es especialmente sangrante, y lleva a esa crítica implacable contra la guerra santa, la guerra de Dios.

La brigada lluminosa

48337139._SY475_ (1).jpgLa Brigada Lluminosa. Així és com els soldats que lluiten en la guerra contra Mart anomenen els que tornen… diferents. Tothom queda transformat pel que la corporació els ha de fer per convertir-los en llum. Els que sobreviuen aprenen a cenyir-se a les instruccions de la missió, passi el que passi realment durant el combat.

Dietz, que acaba d’arribar a la infanteria, comença a experimentar salts de combat que no coincideixen amb els de la seva secció. I els mals salts que fa expliquen una història de la guerra que no encaixa amb el que el comandament corporatiu vol fer creure a les tropes.

On trobar-la? Mai més llibres

Perquè llegir-la? Aquesta serà l’obra de Kameron que ressenyaré, però entretant, aquí teniu l’opinió del Biblionauta: Hem parlat sovint, darrerament, de la tasca que ha iniciat Mai Més Llibres de portar al català el bo i millor, d’ara i sempre, del gènere fantàstic. Aquest “bo i millor” de vegades té a veure amb el lloc que ocupa un llibre dintre d’una tradició concreta, i en com ajuda a reformular o actualitzar algunes de les convencions del gènere (en aquest cas, ciència ficció bèl·lica) per a incorporar-hi avenços estilístics o visions crítiques absents (val a dir que no sempre, en la tradició que ens ocupa) en alguns dels principals títols que han format el subgènere. Això és el que ha fet la Kameron Hurley amb La Brigada Lluminosa, una novel·la de ciència ficció militar que estableix un diàleg —potser no explícit però amb pistes clares per a seguir-ne el rastre— amb obres com Starship Troopers (Robert Heinlein) o The Forever War (Joe Haldeman), per esmentar-ne només dues, i les utilitza per a posar de manifest l’absurditat de la Guerra. Aquest sembrar el text de pistes és un dels jocs que proposa Hurley, i un dels atractius del llibre.

 

 

Aquestes són algunes de les obres de Kameron que podeu trobar, i aquesta és una meva. 

gratis (8)