Sin categoría

#Historiesqueinspiren: Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit

La carn crida la carn

Primer relat de la antología, i potser una mala elecció per introduir-la. La prosa es agradable i fluida, però el tema de terror surrealista no m’enganxa ni de lluny. No m’agrada perdrem en les descripcions, en especial si no tenen cap tipus de sentit.

El conte

Per a mi també terror, però més entendible. Un gir al conte de la caperuceta vermella. I un clam feminista en contra de tots aquests vells homes que segueixen lluitant per a que les dones no tinguin veu.

Perduda

Un altre re-telling, aquest cop de la llegenda de Sant Jordi. I si a la princesa no feia falta salvar-la? I si ella volia trobar-se amb el drac? Un altre cop un punt de vist feminista, i una queixa a que sempre hagi d’arribar un cavaller a matar al monstre.

Sóc la llevadora

No cap dubte sobre perquè va guanyar els Ictineu. Una grandiosa historia sobre un món distòpic (o utòpic, segons el punt de vista) on tots deuen acabar amb la seva vida arribats als 52 anys. Meravellós veure el joc de paraules amb llevadora, i la anàlisis sobre com afrontar la mort imminent.

A dins

Més terror, aquest gore, o terror físic. O com li vulguis dir. Gens el meu estil.

Una de marea

Tornem amb la temàtica surrealista, però aquí he entés més que en altres. Una historia sobre una criatura sense forma, que necessita l’anima d’una jove per pagar a la lluna i continuar vivint. M’agradaria una novela al respecte.

Solastagial

Crec que l’objectiu d’aquesta historia de ciencia ficció era parlar sobre l’atansament al passat. L’home viu en un lloc on hi ha perill d’alud, intentant recuperar una plantes en un món on ja no poden existir i continua cuidant a un fill que per tot el que es diu ja es mort. Quan se li dona una misteriosa segona oportunitat, no arriba mai a prendre la decisió.

Si a flor d’aigua surt un peix

No tinc cap record especial d’aquest relat, així que m’abstinc de dir res.

NEAT

La meva autora d’agost. Haig de dir que la història no va ser de les meves preferides, però també té a veure que es un relat de terror corporal. Bàsicament parla d’una dona que vol eliminar totes les imperfeccions de la seva pell, però per a fer-ho ha d’enfrontar-se a les coses dolentes que ha fet. No em queda clar si la dona era una asesina o no…

El plor del fénix

El pitjor relat, no em sembla pas un relat, més aviat la narració d’una campanya de D&D. Sincerament una campanya hauria estat més interessant. Em faig creus de com ha pogut estar entre tants relats de bon nivell.

En perill d’extinció

La ciencia ficció humorística de la venta de la Terra a una especie alienígena, on es discuteix perquè la humanitat s’ha condemnat i perquè ho farà de nou. Encara no se qui es el dolent de la historia, però de segur els humans són els idiotes.

Comando butxaca

Un thriller de roba, on la roba pot induir al·lucinacions. No entenia res del que llegia.

Memento mori

No tinc cap record especial d’aquest relat, així que m’abstinc de dir res.

L’univers als teus ulls

Universos dins d’universos. Una noia descobreix que dins un dels seus ulls hi ha un univers. Es una historia maca, i un cop més tràgica.

Secrets

No tinc cap record especial d’aquest relat, així que m’abstinc de dir res.

En resum

Té relats molt bons i altres que no acabo de entendre el criteri per estar aquí. Una bona forma de conèixer noves autores, kudos al Ricard.

Sin categoría

#historiasqueninspiran: Sed, de Neal Shusterman

Ha sido un auténtico viaje emocional, dado como esta el mundo actualmente.

Alyssa vive con su familia al sur de California, en un barrio residencial muy apacible… Hasta que, un día, del fregadero deja de salir agua. Tras padecer varios años de sequía, eso tampoco es extraño; allí todo el mundo está acostumbrado a las advertencias: no riegues el césped, no llenes la piscina, no te des duchas largas.

Pero esta vez ya no queda agua que ahorrar.

En cuestión de unas horas, el apacible barrio residencial se ha llenado de familias desesperadas y dispuestas a todo con tal de conseguir un bidón de agua. Y cuando sus padres no regresan, Alyssa, su hermano y el peculiar vecino que los acompaña no tienen más remedio que empezar a tomar decisiones difíciles para sobrevivir. Cueste lo que cueste.

The cli fi

En el Celsius pude escuchar varias charlas de Neal, que vino de visita, dónde nos habló que sus libros estaban siendo clasificados dentro de algo llamado el cli fi, el climate sci-fi. Consiste en especular sobre donde vamos en cuanto a cambio climático nos referimos. Entonces… ¿Waterland seria cli fi?

En Sed se aborda la sequía y desertificación de ciertas zonas del mundo, en este caso el Sur de California. La historia empieza con el corte de agua, lo que comporta que todo un condado se quede repentinamente sediento. El pánico se empieza a liberar según la gente va estando más y más sedienta, pero el agua no vuelve, hasta el punto de que todo se convierte en una purga.

Y aquí me tenéis hablando de la desertificación por el cambio climático. Porque lo que se describe en el libro esta pasando en algun lugar del mundo, muy probablemente. Gente obligada a migrar, o desplazarse varios kilómetros para conseguir un poco de agua, que conseguir el agua sea tu trabajo diario porque sino mueres. Y mi ansiedad, porque España, justamente, se esta convirtiendo poco a poco en un desierto, y puede que nos tengamos que enfrentar a ello en el futuro.

Distopia adolescente

Ya hemos conocido varias distopias adolescentes, Los Juegos del Hambre dieron vida a muchas otras versiones. Aquí tenemos también este caso, aunque mucho más realista. Uno grupo de adolescentes se encuentra, repentinamente, sin figuras paternales que los protejan en una situación muy peligrosa. Cosa que les lleva a tener que tomar decisiones radicales.

Como Alyssa misma dice, no volverán a ser los mismos. Tienen que ver la cara más dura de la humanidad, donde las normas de la civilización se han ido al traste. Desde gente que abusa de su poder, a personas muriendo por una enfermedad tratable, e incluso la situación de los atascos eternos que duran varios días (y que ocurren en China btw), a la lucha por la supervivencia más visceral en el centro de un incendio.

Cosas muy duras, que te pondrán los pelos de punta.

¿Conspiracionistas?

Entre los jóvenes de este extraño grupo esta Kelton, el hijo adoctrinado de un conspiracionista que se ha preparado al dedillo para el fin del mundo.

Aquí quiero discutir dos cosas que se ven en este personaje.

  1. No es lo mismo estudiar y prepararse que vivir la situación.
  2. Si vas a estar preparado, no te dediques a restregárselo a los demás.

Kelton se encuentra que esta preparado, conoce muchas cosas, pero al momento de actuar es solo un niño incapaz de dar el salto a hombre duro, capaz de disparar un arma o decirle no a alguien que pide ayuda. Hacer hincapié que no hay nada de malo en ello, en que un chico no este preparado, no creo que nadie este preparado.

Y después esta su padre, que tiene electricidad y agua mientras todo el vecindario se seca. Y el tio tiene los huevos de restregárselo por la cara a todos. Obvio que le van a atacar, que se van a poner en su contra. Y mira que no querer porque si ayudas a uno tienes que ayudar a todos… pero podría no ir regando tu jardín. Podría haber sido un héroe, pero decidió ser un villano.

En resumen

Un libro que me activo la ansiedad ambiental. No es ciencia ficción, esto esta ocurriendo en algún lugar del mundo.

Sin categoría

#UnAnyD’Autores: La Inés ens recomana les seves autores preferides

Ursula K LeGuin, Els desposseïts

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

On trobar-la? Raig Verd Editorial

Que n’opina la Inés? un clàssic d’una escriptora considerada com un dels noms femenins més importants de la seva època; un referent del gènere que, amb aquest llibre, ens ofereix una reflexió complexa sobre l’ésser humà, el poder, les relacions, la desigualtat… Ciència-ficció, utopies, distopies, llenguatge i política.

La meva ressenya.

Pilar Pedraza, Arcano trece

En este volumen especial, Arcano Trece se reúnen una buena cantidad de los cuentos de Pilar Pedraza, 13 relatos cuyo tema principal es la muerte (el decimotercer arcano mayor del Tarot), agrupados en tres apartados: La carreta de las osamentas (tres relatos que se inscriben en la tradición barroca y gótica), Eros melancólico (una serie de siete relatos virulentos, con grandes dosis de humor negro, emparentados con la fantasía macabra clásica al estilo de Bierce y Meyrink), y La muerte sobre ruedas (tres historias de ambiente contemporáneo, pero no menos inquietantes).

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

Que n’opina la Inés? una porta d’entrada a la literatura d’aquesta magnífica escriptora, un exponent de la literatura en castellà que cal reivindicar molt més; contes que exploren les diferents maners d’entendre el gènere de terror, des dels aspectes més clàssics fins l’actualitat.

Mariana Enríquez, Las cosas que perdimos en el fuego

ICULT Mariana Enriquez

El mundo de Mariana Enríquez no tiene por qué ser el nuestro, y, sin embargo, lo termina siendo. Bastan pocas frases para pisarlo, respirarlo y no olvidarlo gracias a una viveza emocional insólita. Con la cotidianidad hecha pesadilla, el lector se despierta abatido, perturbado por historias e imágenes que jamás conseguirá sacarse de la cabeza.

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

Que n’opina la Inés? una mostra extraordinària de la manera en que Mariana Enríquez domina el gènere del relat i sap com jugar amb el concepte de la por per recordar-nos que, sovint, l’horror i els monstres són molt més a prop del que pensem.

Mi reseña.

Shirley Jackson, La maledicció de Hill House

La maledicció de Hill House narra l’experiment inquietant de John Montague, filòsof i antropòleg dedicat obsessivament a l’estudi de fenòmens paranormals: el doctor vol comprovar en persona què suposa viure en una casa encantada. Quan sent a parlar de Hill House, un casalot inhòspit, desangelat i de reputació estremidora, està convençut que ha arribat el moment de provar-ho, i convoca tres persones perquè l’acompanyin en l’aventura: la Theodora, una jove despreocupada i curiosa, escollida per la seva capacitat telepàtica; l’Eleanor, solitària, infeliç i fràgil, amb un passat obscur, i el Luke, un jove vividor, mentider i futur hereu de Hill House.

On trobar-la? Todos tus libros

Que n’opina la Inés? encara que molts potser ja la coneixen per l’adaptació que va fer Netflix, aquest llibre és un clàssic del gènere que ens fa reflexionar sobre els nostres fantasmes, els nostres desitjos i pors.

Sin categoría

#UnAnyD’Autores: Entrevista a Inés MacPherson

L’autora

Parla’ns una mica de tu, ¿com vas convertir-te en conta-contes? ¿En que consisteix? ¿Què et va inspirar?

Vaig descobrir la narració oral quan estava estudiant Filosofia a la UB. Hi havia un tríptic que parlava d’un curs impartit per Numancia Rojas (una magnífica professora i narradora que va morir fa poc). M’hi vaig apuntar i des de llavors és una mica com casa. La narració oral et dona la possibilitat de donar veu als contes, de poder-los pintar amb els gestos, amb els silencis. Hi ha narradors que treballen sobretot amb el conte infantil, n’hi ha que fan repertori propi o de tradició oral, i hi ha d’altres, com jo, que ens dediquem sobretot al conte literari. Quan vaig descobrir que podia fer sessions de contes on em podia posar a la pell de les històries d’Edgar Allan Poe, Ray Bradbury, Mario Benedetti o Patricia Highsmith, entre d’altres, no vaig dubtar. Podia unir dues de les meves passions, els contes i l’escenari, i des de llavors és una de les moltes facetes de la meva vida. És un plaer poder compartir històries d’aquesta manera, perquè les fas una mica més vives, arriben d’una forma diferent als oients i a més, a vegades aconsegueixes que hi hagi gent que descobreix autors o autores que no coneixien.

¿Com vas viure la publicació de la teva primera obra? ¿Alguna recomanació per als escriptors novells?

Va ser una experiència curiosa. No m’ho acabava de creure, perquè em va permetre anar a diversos instituts a parlar del llibre amb els alumnes, i, sincerament, poder compartir la lectura d’un llibre és una de les experiències més enriquidores que hi ha. Aprens un munt sobre la mirada de l’altre i sobre com els lectors reben una història.

¿Recomanacions per a escriptors novells? No crec que pugui dir res que no hagi dit ja molta gent: llegir molt i no deixar d’escriure encara que la cosa sembli que no surt a la primera.

Afecten els estudis de Filosofía en els temes que toques a les teves histories?

Sincerament, no ho sé. Vaig estudiar Filosofia perquè m’agrada qüestionar les coses, fer-me preguntes constantment, des de ben petita. Suposo que d’alguna manera sí que s’escolen per les meves històries, però no de forma molt obvia, perquè les preguntes són el disparador que provoca que tingui ganes d’explorar un tema.

La seva obra

T’has concentrat molt en els relats i contes, per què has escollit aquest estil per transmetre les teves histories?

Estic enamorada del relat, és un gènere fascinant que em va captivar de joveneta i que encara em sorprèn, perquè descobreixo nous autors i autores, i perquè quan torno als que m’he llegit molts cops, sempre trobo alguna cosa diferent. Com a lectora sempre m’ha interessat i quan vaig començar a narrar, també vaig començar a escriure més relats, perquè durant anys vaig actuar un cop al mes a un bar de Gràcia i calia tenir repertori nou (en aquella època fèiem un híbrid entre contes i poesia, entre obra d’altres autors i la pròpia, i per tant calia anar variant, perquè el públic repetia sovint).

El relat és com una finestra, un espai on es concentra un instant de món, d’història. El conte, com deia Cortázar, et deixa KO: és intens, és directe. I quan t’hi acostumes, com a lector i com a narrador, a vegades costa buscar un altre format. No sé si té un punt addictiu, però com a lectora reconec que és un dels llocs on sempre torno, perquè és casa.

Quina de les teves obres es la teva preferida?

Ostres, no sabria què dir.

Com es treballar amb Males Herbes? Una de les editorials catalanes de sci-fi i fantasia més importants.

Males Herbes és una editorial amb un criteri impressionant. Saben el que volen i saben treballar amb els autors i autores per aconseguir que la seva obra sigui tot el que pot ser. Cuiden molt a la seva gent i això es nota.

Tens algun projecte actualment? Ens en pots parlar?

He participat en algunes antologies que em sembla que apareixeran al 2023. Tinc d’altres projectes, però no sé si sortiran ni quan exactament.

La iniciativa

Quina proporció d’obres femenines tens a la teva llibreria? Creus que es necessari millorar la visibilitat d’obres femenines?

Si soc sincera, fins fa uns anys probablement la gran majoria de llibres que tenia havien estat escrits per homes. Quan t’agrada el gènere de ciència-ficció o el terror, els noms que durant anys la gent et recomanava eren masculins, sobretot fa uns vint o deu anys. Però això ha canviat. No vull dir que no tingués escriptores a la llibreria, però ells n’eren més.

Quan vaig preparar un curs sobre contes i narració oral a la Nollegiu vaig ser conscient d’aquest fet. Volíem que fos equilibrat i va ser quan vaig veure que tenia molts escriptors de relats, però poques escriptores, i vaig començar a llegir, a buscar: Edith Wharton, Lydia Davis, Lisa Tuttle… Ara la meva llibreria està molt més equilibrada i al costat de Poe o de Bradbury tinc a Ursula K. Le Guin, Mariana Enríquez, Angela Carter o Pilar Pedraza, entre moltes altres.

Que n’opines de la iniciativa #UnAñoDeAutores? I d’altres similars com Adopta una Autora o La Nave Invisible?

Tot el que ajudi a donar visibilitat a autores, siguin conegudes o no, a mi em sembla bé. Jo he descobert llibres i autores desconegudes gràcies a aquesta mena d’iniciatives i al que es parla a xarxes.

Quin canvi consideres necessari per fer la igualtat literària una realitat?

No sé si es pot fer molt més del que ja s’està fent. És una feina de formigueta: llegeixes, comentes, comparteixes, dones veu a un llibre, el recomanes i la cosa segueix endavant. Em sembla que la feina de prescripció és una de les més importants, i es pot fer des de diferents llocs i de diverses maneres. En el moment en què com a lector prens consciència i tens curiositat per descobrir autores, tu mateix busques, investigues i busques aquest equilibri.

Sin categoría

#UnAnyDAutores: coneixent la Inés Macpherson

Inés es local de Barcelona (1982) on va estudiar Filosofía. És escriptora i narradora de contes, i porta 10 anys fent la seva feina per la zona de Barcelona. Ha treballat amb Mataró Radio i ha participat al Festival de Narració Oral de Barcelona. Des de fa un temps treballa també com lectora, correctora i redactora profesional. La seva primera obra va ser publicada al 2011, i des de llavors no ha parat.

El secret de Lucía Morke

La Lucia Morke passa les tardes llegint novel·les gòtiques a la seva veïna cega. Una carta d’un amic desaparegut des de fa dos anys canviarà del tot la seva vida. L’amic li diu de quedar a una carretera deserta d’Els Monegres, escenari de moltes llegendes urbanes. En arribar, la Lucia troba solament un hotel buit, el Limbo… i, penjant de la porta, la brúixola que ella va regalar al seu amic. 

On trobar-la? Todos tus libros

Per què llegir-la? Esther Recuero comenta: Una portada atrayente, una sinopsis insteresante, un comienzo con garra y unos temas que atraen.

Contes per al (des)confinament

Durant la primavera del 2020, a causa de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, les llibreries han restat tancades, i les novetats literàries, com les persones, s’han vist confinades. Durant aquest temps, hem anat publicant contes inèdits al web de Males Herbes de manera gratuïta. Així oferíem als lectors que ho desitgessin la possibilitat de deixar enrere les parets de casa i escapar-se cap a altres realitats, ja fos a través del temps com de l’espai, al carrer de sota o a dos mil anys llum.

On trobar-la? Males Herbes

¿Per què llegir-la? El Kraken comenta: Aquests relats d’extensió variable són eclèctics, sense temàtica fixada i la majoria d’ells de caire fantàstic. 

Extraordinàries

Aquest volum recull quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant. Una pinzellada de la literatura que vindrà, d’una banda perquè qui l’escriu són dones, i de l’altra perquè s’endinsen en els gèneres fantàstics amb una clara voluntat de renovar-los. Són històries que eixamplen els límits de les literatures de la imaginació i en capgiren les convencions, per oferir una perspectiva nova, més actual i més atractiva, d’alguns grans temes de la literatura de l’insòlit.

On trobar-la? Males Herbes

¿Per què llegir-la? Les rades grises comenta: Extraordinàries és la demostració palpable que la “primavera del fantàstic català” no és flor d’un dia, sinó una dinàmica consistent i ferma que està recollint fruits d’anys de treball i que té molt camp per córrer. 

Freakcions #7

En aquest número podreu llegir sis relats de gènere fantàstic originals en català: “Els cent de Zhòusī Láikǎàosī” de David Gálvez, “Nostàlgia” de Víctor García Tur, “Dramatis personae” de Jordi Masó, “Organismes” d’Inés Macpherson, “El senyor J.” de Ricard Ruiz Garzón i “El vent solar” d’Elisenda Solsona.

On trobar-la? Biblionauta

Per què llegir-la? Ferran d’Armengol comenta: Un gran recull de relats on es demostra que tenim un nivell alt d’autors dins del fantàstic en català.