Sin categoría

Lluís Delgado en recomana les seves autores preferides

Nnedi Okofaror, Binti

La Binti és la primera himba convidada a estudiar a Uni Oomza, la universitat intergalàctica més prestigiosa. Per poder estudiar a Uni Oomza, fugirà en la primera nau que surt del planeta, desafiant la seva família i els seus costums, en un viatge més important del que ella s’espera.

Els khoush són en lluita contra els medusa, una raça alienígena que segrestarà la nau on viatja la Binti. La Universitat Oomza ha desafiat els medusa i ella serà la peça clau d’un conflicte interestel·lar.

On trobar-la? Raig Verd Editorial

Que n’opina en Lluís? Una novel·la breu amb ambientació africanista i un subtext
interessant.

Catriona Ward, Enlloc en flames

Un refugi per a infants perduts també pot ser la seva presó.

En plena nit, la Riley treu el seu germà petit, l’Oliver, del llit, i tots dos fugen de casa. La Riley està decidida a unir-se a un grup d’adolescents que ocupen les ruïnes abandonades del ranxo d’una estrella de cinema infame, Nowhere. Per a l’actor Leaf Winham, Nowhere era un lloc on amagar-se de la fama… i on amagar els seus crims—fins que un incendi va arrasar la seva llar i el va desemmascarar com a assassí.

Es diu que el ranxo, encaixonat entre els cims de les Muntanyes Rocoses, és ara la llar d’un grup de nens feréstecs, un lloc on els adults no poden entrar, i la Riley espera trobar-hi una nova família. Però els Nois de Nowhere defensen amb ferocitat el seu territori i el seu clan, i la Riley aviat s’adona que, tot i haver deixat enrere el dimoni que coneixien, aquest grup és una nova mena de diabòlic.

Perquè en la closca cremada de Nowhere hi viu alguna cosa fosca, alguna cosa que exigeix un preu terrible a canvi de refugi…

Que n’opina en Lluís? De propera publicació, una historia de terror que sap mantener la tensió en tot moment.

Alice B. Sheldon, Més enllà dels murs del món

El Destructor és un ens còsmic inabastable que devora sistemes estel·lars fruit d’una fam cega i voraç. En la seva trajectòria s’hi troba Tyree, un planeta llunyà habitat per unes criatures sintents similars a mantes que es propulsen pel cel i es comuniquen a través d’impulsos cromàtics i projeccions mentals. Desesperats per sobreviure, aquests éssers executen un pla que interfereix de ple en un experiment psíquic que es du a terme en una base secreta de l’exèrcit estatunidenc. L’accident agermana irremeiablement un grapat d’habitants d’ambdós planetes, Tyree i la Terra, en la lluita contra l’aniquilació per part del Destructor.

On trobar-la? Chronos editorial

Que n’opina en Lluís? La història radicalment original d’un primer contacte amb una civilització extraterrestre molt allunyada de les imatges habituals d’alienígenes.

Maureen F.McHugh, Xina Muntanya Zhang

En un futur distòpic els Estats Units han patit una Segona Depressió, una nova guerra civil i una campanya dels Grans Vents Purificadors similar a la Revolució Cultural xinesa. A través d’un mosaic de personatges que miren de sobreviure en la rígida societat dominada pels costums xinesos, seguim l’obstinat progrés d’en Zhang, un mestís homosexual que anhela integrar-se sense renunciar a la seva identitat.

On trobar-la? Chronos Editorial

Que n’opina en Lluís? Una visió d’un futur devastadora i fascinantment reconeixible des de la perspectiva actual.

Sin categoría

Entrevista a Lluís Delgado

L’autor

Ja et vaig entrevistar al 2021 i al 2023, com ha anat la vida des de llavors?
Aquests últims anys he tingut molta sort en la vessant professional i he pogut encarar traduccions que he gaudit de valent. Definitivament m’he especialitzat en la literatura de ciència ficció, fantàstica i terror, i he tingut el plaer de traduir autors i autores com Alice B. Sheldon, Terry Pratchett o Catriona Ward, per a editorials que aprecio com Mai Més, Chronos i Obscura.

Passar de novel·la a còmic, quines diferencies hi ha?
Les més òbvies venen marcades per les limitacions d’espai i per les il·lustracions. En un còmic cal ajustar la mida de les intervencions dels diàlegs a l’espai disponible, i s’ha de vigilar que la traducció quadri amb la imatge, cosa que sovint elimina la possibilitat de traduir amb certes llicències i de fer servir certes estratègies habituals en novel·la que allarguen (o escurcen) lleugerament l’original. En el cas de Heartstopper, un dels principals reptes és reproduir la senzillesa i la claredat del llenguatge original que tan bé manega Alice Oseman.

Sembles tenir una preferència per traduir a dones XD.
Confesso que la proporció és més aviat casual, però tinc la sort de treballar per a editorials amb una clara consciència igualitària, i això afavoreix que tradueixi més autores que mai. D’altra banda, el fet que autores com la Lauren Beukes, la Catriona Ward o l’Amal El-Mohtar hagin escrit algunes de les meves obres preferides influeix a l’hora de suggerir títols per traduir a les editorials.

Amal El-Mohtar era molt musical en la seva prosa i la Lauren Beukes més directa, com canvia Alice Oseman en comparació?
Una de les coses que em fascinen de l’Alice Oseman és que, amb una senzillesa rotunda, aconsegueix transmetre una quantitat força notable d’informació, tant en els còmics com en les novel·les. El que més m’impressiona és que aquest estil tan sintètic, que resulta molt útil en
els còmics per qüestions d’espai, no dona en cap moment la sensació d’estar buit o de ser massa planer, i converteix tot allò que escriu en textos extremament ràpids de llegir que van introduint la informació que dona profunditat a l’argument amb pausa, però sense parsimònia.

En quin projecte estàs treballant ara, ens pots parlar?

Després d’enllestir Enlloc en flames, de la Catriona Ward, i un altre projecte de ciència ficció, tot just començo Tauró, de Peter Benchley, l’obra en què es va basar la pel·lícula d’Spielberg. També hi ha un parell d’obres al calaix que encara estan pendents d’anunciar.

A qui t’agradaria traduir algun dia.
M’encantaria traduir contes de Philip K. Dick, que en molts casos mantenen la vigència més de mig segle després de la seva publicació.

Quina proporció de llibre d’autores femenines tens a la teva biblioteca? Creus que es necessari donar més visibilitat a les obres femenines?
Últimament ha millorat molt la proporció a la meva biblioteca, en gran part gràcies a la tasca de promoció d’editorials com Raig Verd, Mai Més, Chronos, Obscura, Duna, Especula i tantes altres. De fet, diria que últimament he fet força més adquisicions d’obres d’autores que no pas d’autors, amb noms com Isabel del Río, Mònica Ojeda, Lisa Tuttle, Nnedi Okorafor i tantes altres.

Quin canvi consideres imprescindible per fer la igualtat literària una realitat?
Com que la poca oferta i la invisibilització són els principals motius de la desigualtat, trobo especialment important continuar amb la tasca de promoció d’autores, especialment en festivals i convencions.

Sin categoría

Coneixent al Lluís Delgado

Lluís Delgado és un traductor català especialitzat en fantàstic, ciència-ficció i juvenil. Ha col·laborat amb editorials com Columna, Edicions 62, Ediciones B, Gigamesh i Mai Més, entre altres.

Les lluminoses de Lauren Beukes

Chicago, 1931. Harper Curtis, un home violent sense llar, arriba a una casa que amaga un secret sorprenent: és la porta que el trasllada a altres moments en el temps per assetjar dones joves que li apareixen com «lluminoses», en- voltades d’una aura especial que les converteix en l’objecte preciós dels seus instints assassins.

Chicago, 1992. La vida de Kirby Mazrachi s’ha trastocat després del brutal intent d’assassinar-la. Mentre lluita per trobar el seu atacant, el seu únic aliat és en Dan, un re- porter d’homicidis que va tractar el cas i intenta protegir-la de la seva obsessió. A mesura que la Kirby avança en la investigació, descobreix altres noies, les que no van acon- seguir sobreviure. Les proves dels crims són… impossibles, i la resposta sembla amagar-se en una casa abandonada al centre de la ciutat.

On trobar-la? Mai més llibres

Per què llegir-la? La meva ressenya. No m’imaginava que un llibre amb viatges en el temps em pogués enganxar tant. Thriller, fantasia i la constant frustració de que la Kirby passa per alt coses importants XD.

Vam parlar amb el Lluís d’això

Així es perd la guerra del temps d’Amal El-Mohtar

Entre les cendres d’un món moribund, la Roja troba una carta amb la inscripció: «Cremar abans de llegir. Signat, Blava». Així s’inicia una correspondència improbable entre dues agents rivals en una guerra que s’estén fins els confins del temps i l’espai.

La Roja pertany a l’Agència, una utopia tecnològica postsingularitat. La Blava pertany al Jardí, una vasta consciència col·lectiva present en tota la matèria orgànica. Els seus passats estan amarats de sang i els seus futurs són mútuament excloents. No tenen res en comú tret del fet que són les millors i estan soles.

El que va començar sent un intercanvi d’ostentacions en el camp de batalla es converteix progressivament en un joc perillós que tant la Roja com la Blava estan decidides a guanyar. Perquè el més important a la guerra és guanyar. O no?

On trobar-la? Mai més llibres

Per què llegir-la? La meva ressenya: Una historia d’amor a travers del temps, que m’ha deixat amb més preguntes que respostes.

Heartstopper d’Alice Oseman

En Charlie i en Nick van al mateix institut, però no es coneixen… fins que un dia han de seure junts. A partir d’aquest moment es faran amics i, aviat, en Charlie es començarà a enamorar d’en Nick, tot i que sap que no té cap possibilitat… Però l’amor és imprevisible i potser en Nick està més interessat en en Charlie del que cap dels dos es podria imaginar.

On trobar-la? Todos tus libros

Per què llegir-la? Perquè si us va agradar la serie de Netflix perquè no haurieu de llegir aquesta obra dolça i tendra sobre l’amor adolescent?

La història de la teva vida i altres contes

Amb La història de la teva vida i altres contes, la seva magistral primera col·lecció de relats, Ted Chiang barreja hàbilment l’emoció humana i el racionalisme científic en vuit històries notablement diverses, totes explicades en la seva prosa precisa i evocadora. Des d’una elevada torre babilònica que connecta una terra plana amb el firmament, fins a un món on les visites angelicals són una part meravellosa i terrorífica de la vida quotidiana; des d’una modificació neuronal que elimina l’atractiu de la bellesa física, fins a un llenguatge aliè que desafia la nostra percepció del temps i la realitat, les fantasies rigorosament imaginades de Chiang ens conviden a qüestionar la nostra comprensió de l’univers i del lloc que hi tenim.

On trobar-lo? Mai més llibres

Per què llegir-lo? El biblionauta escriu: Ted Chiang és un gran especulador amb intuïció narrativa i una imaginació original i viva. 

Inspiración

Dragones en la cultura china

Hace unas semanas asistí a una exhibición en el Museo del Quai Branly sobre el dragón en la mitología, y hoy vengo a compartiros lo que aprendí.

¿De dónde vienen los dragones?

El primer dragón data de hace unos 5.000 años, durante el Neolítico, en la zona que hoy se conoce como China. Su primera aparición en la arqueología es un brazalete de jade de la cultura Hongshan, de entre 4700 y 2900 años de antigüedad, conocido como el «dragón cerdo». Fue durante la Edad del Bronce (hace entre 2700 y 800 años) cuando el dragón tomó la forma por la que se le conoce actualmente.

Según los mitos, los dragones gobiernan sobre los mares, las montañas y los cielos, entre nubes cargadas de lluvia, donde se concentra la energía del universo. Se dice que controlan las aguas, tanto en el cielo como en la tierra. Son la forma corpórea de las fuerzas de la naturaleza y pueden ser tan benevolentes como destructivas.

¿Qué objetos los representan?

Su larga forma serpentiforme puede aparecer en cualquier objeto. Alrededor del siglo XI, el dragón de cinco garras se convirtió en el emblema del emperador de China y de la casa real, un imperio que existió hasta 1911. Se le puede encontrar en jarras, utensilios de ceremonias del té, tapetes e incluso en la arquitectura de los palacios.

Con un cuerpo a la vez acuático, terrestre y celestial, el dragón es una criatura híbrida. Se desplaza entre los diferentes elementos que componen el universo sin necesidad de alas para volar. En el siglo II, el filósofo Wang Fu lo describió como una mezcla de nueve animales: los cuernos de un ciervo, la cabeza de un camello, los ojos de una liebre, el cuello de una serpiente, el vientre de un molusco, las escamas de una carpa, las garras de un águila, las patas de un tigre y las orejas de una vaca.

Sin embargo, el dragón puede cambiar de forma y sus combinaciones varían, al igual que sus colores y tamaños.

Hoy en día

La imagen del dragón se expandió por todo Asia Oriental, llegando a inspirar los dragones que hoy en día encontramos en Occidente. Hoy en día, el dragón sigue siendo una criatura popular tanto en China como en el resto del mundo, y continúa desempeñando su papel de intercesor entre el cielo y la tierra.